Alphonse Milne-Edwards

Manipud iti Wikipedia, ti nawaya nga ensiklopedia
Ni Alphonse Milne-Edwards idi 1883

Ni Alphonse Milne-Edwards (Paris, 13 Oktubre 1835 – Paris, 21 Abril 1900) ket maysa idi a Pranses a mamalogo, ornitologo ken karsinologo. Isu ket Ingles iti taudan, ti anak lalaki ni Henri Milne-Edwards ken apo ni Bryan Edwards, ti Hamaikano a mammula a nagtaeng iti Bruges (dati idi a Pransia).[1]

Nakagun-od ni Milne-Edwards iti grado ti medisina idi 1859 ken nagbalin a katakunaynay iti amana iti Jardin des Plantes idi 1876.[1] Nagbalin isuna a direcktor ti Muséum National d'Histoire Naturelle idi 1891, ken nangruna isuna a nagraraem iti posil dagiti billit ken ti eksplorasion iti adalem a baybay. Idi 1881, nagaramid isuna iti panagsukisok iti Golpo ti Gascony ken ni Léopold de Folin ken nagobra isuna a limmugan iti Travailleur ken ti Talisman kadagiti panagbiahe iti Is-isla ti Canary, ti Is-isla ti Cabo Verde ken tiAzores. Para iti daytoy, nakaawat iti balitok a medalio iti Naarian a Heograpikal a Kagimongan.[1]

Dagiti nangruna nga obrana iti ornitolohia ket ti Recherches Anatomiques et Paléontologiques pour servir a l'Histoire des Oiseaux Fossiles de la France a naipablaak kadagiti dua a parte idi 1867 ken 1872, ti Recherches sur la Faune ornithologique étiente des iles Mascareignes et de Madagascar 1866–1874 ken Recherches pour servir à l'histoire naturelle des mammifères 1868–1874.[2] Ti panagadalna kadagiti posil ket nakaiturongan ti pannakaduktal kadagiti tropikal a billit a kas dagiti trogon ken dagiti loro manipud iti prehistoriko a Pransia.[1] Kaduana a nagobra ni Alfred Grandidier iti L'Histoire politique, physique et naturelle de Madagascar.[3]

Nangipalawag pay ni Milne-Edwards iti saan a basbassit ngem maysa a takson ti mula; ti maysa a sebbangan ti gutta-percha a naurnong manipud iti isla ti Grande Comore, Comoros babaen ti ornitologo a ni Léon Humblot, a ninaganan ni Milne-Edwards iti Isonandra gutta.[4] (ti I. gutta ket naikeddeng ita a maysa a taksonomiko a sinonimo ti Palaquium gutta (Hook.) Burck,[5] ken maysa a homonimo iti bukodna a basonimo iti Isonandra gutta Hook..)[6]

Ti maysa a subsebbangan ti alutiit ti Tengnga nga Amerika, ti Holcosus festivus edwardsii Bocourt, 1873, ket nanaganan a kas pamamdayaw ken ni Milne-Edwards.[7]

Dagiti napili a pablaak[urnosen | urnosen ti taudan]

  • 1850 : Rapport sur la production et l'emploi du sel en Angleterre, Paris.
  • 1860 : « Histoire des crustacés podophthalmaires fossiles ». Annales des Sciences Naturelles, Séries 4, Zoologie, 14 : 129-294, pls. 1-10.
  • 1862–1865 : « Monographie des crustacés de la famille cancériens ». Annales des sciences naturelles, zoologie, Séries 4, 18 (1862) : 31-85 ; 20 (1863) : 273-324 ; Séries 5, 1 (1864) : 31-88 ; 3 (1865) : 297-351.
  • 1862 : « Sur l'existence de Crustacés de la famille des Raniniens pendant la période crétacée ». Comptes rendus de l'Académie des sciences de Paris, 55 : 492-494.
  • 1864 : Recherches anatomiques, zoologiques et paléontologiques sur la famille des Chevrotains, Martinet, Paris.
  • 1866–1873 : Recherches sur la faune ornithologique éteinte des iles Mascareignes et de Madagascar, Masson, Paris.
  • 1867–1871 : Recherches anatomiques et paléontologiques pour servir à l'histoire des oiseaux fossiles de la France, Masson, Paris.
  • 1868–1874 : Recherches pour servir à l'histoire naturelle des mammifères comprenant des considérations sur la classification de ces animaux par M. H. Milne Edwards, des observations sur l'hippopotame de Liberia et des études sur la faune de la Chine et du Tibet oriental, par M. Alphonse Milne-Edwards, Masson, Paris.
  • 1873 : « Descriptions des quelques crustacés nouveaux ou peu connus provenant du Musée de M. C. Godeffroy ». Journal des Museum Godeffroy, 1 : 77-88, 12-13.
  • 1879 : Notice sur les travaux scientifiques, Martinet, Paris.
  • 1879 : with Giovanni Battista Brocchi (1772–1826) « Note sur quelques Crustacés fossiles appartenant au groupe des macrophthalmiens ». Bulletin de la Société philomathique de Paris, 3 : 113-117.
  • 1879 : with Alfred Grandidier (1836–1921), Histoire physique, naturelle et politique de Madagascar. Paris.
  • 1880 : « Reports on the results of dredging, under the supervision of Alexander Agassiz, in the Gulf of Mexico and in the Caribbean Sea, 1877, ‘78, ‘79, by the United States Coast Survey Steamer "Blake"… VIII. Études préliminaires sur les Crustacés ». Bulletin of the Museum of Comparative Zoology at Harvard College, 8 (1) : 1-68.
  • 1881 : « Note sur quelques Crustacés fossiles des environs de Biarritz », Annales des sciences géologique (Paris), 11, article 2, pls. 21-22.
  • 1882 : Éléments de l'Histoire naturelle des Animaux, Masson, Paris.
  • 1888–1906 : Expéditions scientifiques du Travailleur et du Talisman pendant les années 1880, 1881, 1882, 1883, Masson, Paris.
  • 1891 : Crustacés, Gauthier-Villars, Paris.
  • 1893 : Notice sur quelques espèces d'oiseaux actuellement éteintes qui se trouvent représentées dans les collections du Muséum d'Histoire naturelle, Paris.
  • 1897 : Histoire naturelle des animaux Masson, Paris.

Dagiti nagibasaran[urnosen | urnosen ti taudan]

  1. ^ a b c d Anonymous (1900). "Obituary – Professor Alphonse Milne-Edwards" (PDF). The Auk. 17 (3): 320–321. doi:10.2307/4069150.
  2. ^ "Review of The Fauna of British India. Part I. 'Mammalia', edited by W. T. Blanford; Recherches pour servir à l'Histoire Naturelle des Mammifères par Alphonse Milne Edwards". The Quarterly Review. 186: 394–419. Oktubre 1897.
  3. ^ Anonymous (1922). "Obituary – Albert Grandidier" (PDF). The Auk. 39 (3): 451–456 (453). doi:10.2307/4073496.
  4. ^ Bulletin du Muséum d'Histoire Naturelle 5: 187–189. 1899. "Name – Isonandra gutta Milne-Edw". Tropicos. Saint Louis, Missouri: Missouri Botanical Garden. Naiyarkibo manipud iti kasisigud idi 2019-08-20. Naala idi 20 Agosto 2013.
  5. ^ "TPL, treatment of Isonandra gutta Hook". The Plant List; Version 1. (naipablaak iti internet). Royal Botanic Gardens, Kew and Missouri Botanical Garden. 2010. Naiyarkibo manipud iti kasisigud idi 2018-10-03. Naala idi 20 Agosto 2013.
  6. ^ "Name – Isonandra gutta Milne-Edw. homonyms". Tropicos. Missouri Botanical Garden. Naiyarkibo manipud iti kasisigud idi 2019-08-20. Naala idi 20 Agosto 2013.
  7. ^ Beolens, Bo; Watkins, Michael; Grayson, Michael (2011). The Eponym Dictionary of Reptiles. Baltimore: Johns Hopkins University Press. xiii + 296 pp. ISBN 978-1-4214-0135-5. ("Edwards", p. 80).
  8. ^ "The Code Online". International Council of Zoological Nomenclature.
  9. ^ IPNI.  Milne-Edw.

Dagiti akinruar a silpo[urnosen | urnosen ti taudan]

Dagiti midia a mainaig ken ni Alphonse Milne-Edwards iti Wikimedia Commons